Si et torno a veure
marinasabate | 15 març 2018Què és una bona cançó? Aquella que ens explica una història a través de la combinació d’una bona lletra i una bona melodia. Des del meu punt de vista, “Tears in Heaven” és d’aquelles cançons que realment compleixen els requisits per considerar-se bones. I no només ho penso jo, la cançó està inclosa dins de la llista de les 500 millors cançons de la història (segons la revista Rolling Stone) i va guanyar tres premis Grammy.
Però deixant de banda el fet de que es consideri una bona cançó, la raó per la qual he triat aquesta cançó és perquè em fa entrar en la història que explica d’una manera que cap altra fa. Per entendre-ho millor, s’ha d’explicar primer el context de la vida de l’autor darrere la lletra.
Clapton va tenir un fill, Conor, amb Lory Del Santo, amb qui estava casat. Quan el petit tenia tres anys, la parella es va divorciar i el cantant es va distanciar d’ells, centrant-se en la seva carrera. Més tard, va reconèixer el seu error i va decidir fer-se càrrec del seu fill i passar més temps amb ell. La seva ex-dona i Conor el van anar a visitar a Nova York i van estar junts tot el dia, tornaven a ser una família feliç. Però el dia següent tot va canviar completament. Conor i la seva mare estaven a l’apartament esperant a que arribés l’Eric a buscar-los per anar al zoo. Però quan ell va arribar ja era massa tard, el seu fill havia caigut per la finestra de l’apartament, ubicat en el pis 53 d’un gratacel, povocant així la seva mort.
Diuen que perdre un fill és el més dolorós que li pot passar a un ésser humà, ja que va contra la lògica de la vida mateixa: són els fills els que enterren als pares. Eric Clapton es va aïllar per un període però després va encarar el dolor de la pèrdua com millor podia fer-ho: component. D’aquí va sorgir la balada “Tears in Heaven” en memòria de Conor, escrita 9 mesos després de la tragèdia, al 1991.
Un cop se sap la història, el punt de vista canvia completament. És una cançó amb la lletra molt transparent que plasma les emocions d’una manera realista, acompanyada d’una simple guitarra que fa arpegis. Eric expressa tot el seu dolor al públic, ajudant-lo així també a superar la pèrdua del seu fill. Jo crec que té molt mèrit el fet de ser capaç d’interpretar a cada concert aquesta cançó; ja que mostra el punt més dèbil de l’artista i és molt difícil poder contenir els sentiments sense perdre l’essència però tampoc sense deixar-se portar massa per aquests.
La cançó em fa sentir vulnerable, però en el bon sentit de la paraula. Fa adonar-me que la vida és incerta i mai sabem què ens pot passar, perquè per molt que ens sembli que estem en una bombolla que ens allunya de les desgràcies, no és veritat. Tothom, al llarg de la vida, hem d’afrontar certes circumstàncies que ens resulten difícils de superar, potser uns més que altres. Però hem de recordar que, tal i com expressa Clapton a la balada, hem de ser forts i seguir endavant.
El títol alternatiu que li posaria a la cançó seria “Si et torno a veure”, ja que la lletra de la cançó té una part repetitiva on l’autor es fa vàries preguntes imaginant-se què passaria si anés al cel i veiés el seu fill. Hi ha una incertesa respecte el comportament de Conor, ja que no sap si el perdonarà per haver sigut un mal pare. Tot i aquesta part trista, la cançó acaba amb la conclusió de que és massa aviat per anar al cel i ha de seguir endavant per molt difícil que sigui.